Lauren Beukes, la gran teixidora. Mapa de lectura de Les lluminoses i Zoo city.

Disculpeu la foto casolana, però així queden els llibres que he devorat, amb les vores aixecades i les portades ondulants. No descarteu alguna taca de cafè o tinta en els marges.

Fa temps que dec aquesta entrada, però se’m feia difícil parlar d’històries que contenen tant misteri sense haver-les desenterenyinat del tot. Aquesta és una sensació que sempre m’acompanya quan llegeixo a la Lauren Beukes, aquella veueta que diu que hi ha molt més per entendre i massa poc temps per seguir mirant sense patir-ne les conseqüències. És una lectura de fugida, amb l’al·lè just per passar la pàgina.

No va ser fins que vam poder escoltar a l’autora a la llibreria Gigamesh que no vaig veure la manera de parlar d’ella i la seva fantasia crua. Així que aquí va el Mapa per a lectores intrèpides de ciutats cruels.

Comencem pel començament: les obres.

Les lluminoses

Sinopsi: La noia que no ha mort caça l’assassí que no hauria d’existir

Chicago, 1931
Harper Curtis, un home violent sense llar, arriba a una casa que amaga un secret sorprenent: és la porta que el trasllada a altres moments en el temps per assetjar dones joves que li apareixen com «lluminoses», envoltades d’una aura especial que les converteix en l’objecte preciós dels seus instints assassins.

Chicago, 1992
La vida de Kirby Mazrachi s’ha trastocat després del brutal intent d’assassinar-la. Mentre lluita per trobar el seu atacant, el seu únic aliat és en Dan, un reporter d’homicidis que va tractar el cas i intenta protegir-la de la seva obsessió. A mesura que la Kirby avança en la investigació, descobreix altres noies, les que no van aconseguir sobreviure. Les proves dels crims són… impossibles, i la resposta sembla amagar-se en una casa abandonada al centre de la ciutat.

Zoo city

Sinopsi: La Zinzi du un Peresós a l’esquena, arrossega el mal costum de posar en pràctica l’estafa de la carta nigeriana i té talent per trobar objectes perduts. Quan una anciana apareix morta i els policies li confisquen l’última paga, es veu obligada a acceptar la mena d’encàrrec que més detesta: la cerca de persones desaparegudes.

El contracte que li ofereix el solitari productor musical Odi Huron per localitzar una estrella del pop adolescent podria ser el seu bitllet de sortida de Zoo city, el barri marginal decrèpit on els delinqüents i els seus companys animals viuen a l’ombra del Profund de l’infern. En comptes d’això, l’encàrrec catapulta la Zinzi a les profunditats de l’abisme d’una ciutat fustigada pel delicte i la màgia, on haurà de plantar cara als secrets negres de vides passades -inclosa la seva.

Un tour ràpid pels perills de Chicago

Les lluminoses és un llibre dur que ens parla de la violència cap a les dones en primera persona. Violència perpetuada per un desconegut, violència que no té res a veure amb si has sigut generosa o llesta, amb si has dormit prou o has menjat massa. Violència gratuïta, sense raonament, explicada per les pròpies víctimes.

És la història d’una persecució in media res que mai no s’atura, un relat entretallat que totes sabem com acaba però que, com Prometeu, com el conill del documental de mitja tarda, rellegim esperant que aquest cop l’àliga quedi enlluernada per una pedra llunyana i ens deixi un dia de descans per poder adonar-nos, encara incrèdules, de tota la força que tenim. I de la ràbia, de tota la ràbia que acumulem.

També és la història d’un misteri que s’amaga en altres misteris com una matrioixca infinita. Perquè cada cop que entenem una mica més, tornem a la casella d’inici. No és un llibre fàcil, ningú dels que hi apareixen sap res del que passa, així que com a lectores només podem observar, mastegar, recordar i, de tant en tant, insultar a l’aire. Però aquesta és la gràcia, que pocs llibres t’enrabien tant i tan bé, i a sobre et fan voler saber-ne més.

La baixada als inferns de Johannesburg

Per entrar a Zoo city cal anar preparada, dur les botes ben lligades i la navalla guardada al costat del bitllet d’emergència entaforat als mitjons. Perquè aquest és un viatge en el que no tindrem mai control sobre el volant. Ni tampoc sobre el fre. Una fugida cap endavant en tota regla, així que millor que us aprengueu les sortides d’emergència.

Aquesta història té una protagonista clara, la Zinzi, que ens parla del poder des de la pobresa, la discriminació i la vulnerabilitat que fan que sigui molt difícil lluitar pel teu futur quan el present és tan incert. També ens parla des de l’escepticisme, el sarcasme i la gana que té de voler sortir de la ciutat, d’aquest espai ple de carrerons que mai duen on voldries, sigui com sigui. En resum, deixar enrere cada marca que l’assenyala com a persona que pot ser trepitjada.

Em cau molt bé, a mi, la Zinzi. Té una mala llet que la fa molt propera. La vull d’amiga, i al Peresós també, ho confesso. Són el contrapunt lluminós en una novel·la on cada pàgina és més fosca que l’anterior i tenen aquell no-sé-què que et dóna esperança. Si hi ha la Zinzi, crec que podrem sortir d’aquí i, amb una mica de sort, anar a prendre alguna cosa i escoltar bona música.

La gran teixidora

A la Lauren Beukes sembla que li agradi fer-nos patir. O, més aviat, parlar d’allò que ens fa patir. I el que la fa recomanable és que tot ho explica des de peu de carrer, des del desconeixement de les grans morals i lliçons universals. Tots els personatges podrien dur una samarreta que digués «No sé per què em passa, tot això, però ves, aquí estem, jo patint-ho i tu mirant-ho sense poder apartar els ulls.»

Aquesta manera de narrar em fa pensar en aquells jocs de món obert on, quan comences i obres el mapa, només se’t dibuixa una bombolla al voltant i la resta és fosc. Ignot. Territori per explorar que s’anirà il·luminant a mida que hi fiquem el peu per error, per impuls. I cal molt impuls per ficar-nos en els carrerons on entrem, amb ella.

En ambdues novel·les, per sobre del mapa de cantonades i clavegueres Beukes ens obre un segon plànol d’impulsos i records, objectes personals, quotidians i usats que s’uneixen com una teranyina a cada una de les persones que ens trobem. Si tanco els ulls crec que podria començar a dir-vos quins són els que duc penjant com una xarxa de pesca estesa. Amb una mica de sort i temps, potser us expliqui quins sentiments són els que fan que em segueixin.

Però llavors, els recomanes o estàs perduda?

Perdó, perdó, no m’he perdut, només m’he deixat portar una miqueta per la immensitat de les teranyines.

Com a resum d’aquesta ressenya, us puc dir que la Lauren Beukes és una escriptora que ens proposa conèixer les persones i ciutats a partir dels seus fragments desgastats i descontextualitzats. Un joc de pistes amb poques respostes per parlar dels terrors més reals a partir d’una fantasia crua i molt directa. Una tempesta de lectura. Un viatge que paga la pena.

Les lluminoses

  • Publicació: març 2021
  • Editorial: Mai més
  • Traducció: Lluís Delgado
  • Pàgines: 384
  • Valoració: te negre amb whisky
  • El pots trobar aquí

Zoocity

  • Publicació: febrer 2022
  • Editorial: Mai més
  • Traducció: Lluís Delgado
  • Pàgines: 352
  • Valoració: cafè amb gingebre i un mango acabat de tallar
  • El pots trobar aquí
Anuncio publicitario

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s