Guia màgica d’autodefensa amb galetes, de T. Kingfisher

Sinopsi: La Mona no s’assembla pas als poderosos mags encarregats de defensar la ciutat. De fet, la seva màgia només funciona amb el pa. Tot i això, sembla que s’ha convertit en el proper objectiu d’un assassí que recorre la ciutat acaçant tothom amb poders màgics. 

Ressenya: La Mona sempre ha pensat que la seva màgia és poca cosa: com es pot comparar fer uns brioixos a llençar llamps al camp de batalla, com fan els bruixots reials? Els dies per ella transcorren en una agradable rutina, però tot canvia quan un matí arriba a la fleca i troba el cadàver d’una noia. Les pistes indiquen que ha mort degut a la màgia i la Mona serà la primera sospitosa, una confusió que es resol de manera ràpida (per sort per ella) però aviat li queda clara una cosa: les persones amb habilitats màgiques, malgrat ser poca cosa com ella, estan en perill.

Ben aviat ens adonem que estem davant d’una història de fantasia atípica: més enllà d’estar ambientada en un món màgic, el que realment importa d’aquesta història és com la Mona s’enfronta a una situació totalment adversa que ella definitivament no hagués volgut viure. Al llibre es parla amb molta honestedat de l’ansietat i l’estrès post-traumàtic, però el sentit de l’humor de tots els personatges, des de la Mona fins a la petita galeta de gingebre que l’acompanya des de les primeres passes del llibre, serveixen com a alleujament còmic d’una trama ben seriosa. L’humor també ajuda a trobar punts de connexió en les parts més «vall» de la trama, en les que sembla que no estigui avançant (però em podeu creure que ho fa, i molt bé).

L’editorial recomana la seva lectura a partir dels 12 anys, però si passes de llarg aquesta edat (com és el meu cas) que no et faci enrere descobrir aquesta història, creu-me que acabaràs devorant la novel·la i no et pots quedar sense descobrir a la Mona, al Fuset o a la Molly. En certs moments m’ha recordat al Discmón de Pratchett, per si necessiteu encara més motius per córrer a gaudir de Guia màgica d’autodefensa amb galetes.


  • Editorial: Indòmita
  • Traducció: Elena Ordeig Vila
  • Pàgines: 384
  • Publicació: Febrer 2023
  • Valoració: Batut de xocolata amb galetes de gingebre.

Per cert, ha estat gràcies a aquest llibre que he descobert que T. Kingfisher és el pseudònim d’Ursula Vernon, bravo, només arribo mil anys tard a aquesta informació, però la comparteixo aquí per si t’ha passat com a mí).

Anuncio publicitario

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s